Doctor en Pedagogia
Jo vaig escollir des de molt petit. Vaig estudiar la carrera de magisteri i sóc mestre. La meva formació m'ha portat a estudiar psicopedagogia -em vaig llicenciar-, i després a la recerca educativa i a fer el doctorat en pedagogia. Però em defineixo com a mestre. No renuncio a la investigació, que m'agrada molt. La meva vocació és explicar i ensenyar. Recomano que els pares, igual que amb el joc, parlin amb els seus fills, que esbrinin què és el que realment els motiva, que els recolzin en tot el que sigui possible. I que els convidin a no deixar d'aprendre i d'estudiar.
Carles Rodrigo és cofundador de la marca Kidnelis, jocs dissenyats i produïts localment amb valors ètics i amb gent del tercer sector social.
Carles Rodrigo és Doctor en Pedagogia, Llicenciat en Psicopedagogia i mestre de Primària. Autor de la tesi doctoral “Motivació, expectatives i aprenentatge cooperatiu en una escola inclusiva” i creador de El Joc de Kidnelis.
________________________________________________________________________
Psicòleg
Sempre he volgut ajudar a les persones, i no sabia com fer-ho. Amb el temps vaig anar descobrint matèries i quan va arribar el moment de decidir vaig fer una neteja de possibilitats. Me'n recordo d'anar a les Facultats de Medicina, de Psiquiatria, per obtenir més informació, i al final vaig decidir-me per Psicologia. Cadascun de nosaltres tenim una configuració corporal determinada. Hi ha qui és més alt, més baix, qui té més to muscular o menys, etc. Amb el cervell també. Hi ha un tipus de neurones que són les denominades "mirall", que s'encarreguen d' empatitzar, t'ajuden a entendre a les persones, capten molt bé aquesta informació molt ràpida i pots ser capaç de sintonitzar amb elles, sentir el que senten i, per tant, pots ajudar molt millor. Crec que tinc overbooking de neurones mirall que em van conduir fins aquí. Perquè a l'àmbit familiar, Psicologia ni boig. En l'àmbit social, d'amics allà on tocava estudiar en aquell moment, tampoc. De fet vaig ser com un rebel sense causa i recordo paraules com "et moriràs de gana". Bé, de moment anem menjant.
El problema és que quan hem de decidir, no tenim les coses clares i tampoc ens ajuden. Howard Gardner diu que tenim set tipus diferents d'intel·ligència. I que aquestes intel·ligències són habilitats que se'ns donen bé. Per exemple, la meva és la interpersonal, que és la d'aquestes neurones mirall. Però hi ha nens que tenen la cinestèsica, que és la que els permetrà ser grans esportistes. Hi ha els que tenen la lingüística, i seran grans periodistes, escriptors, advocats, etc. Fins i tot pots combinar de diferents. Si tens la lingüística i habilitats verbals juntament amb la interpersonal, pots ser un bon psicòleg, per exemple. Això es pot veure. El problema és que de vegades els pares entelem aquesta realitat. Quants pares volen que el seu fill sigui un gran tennista i per un tema genètic nu i cru no ho serà. O volen que sigui enginyer i, per una configuració cerebral que li dóna més predisposició per treballar l'àrea espacial o la lingüística i no tant la numèrica, s'inclina per l'arquitectura o el periodisme. Aquesta sensibilitat és important detectar-la, perquè ja des de petitons ho veiem, ho tenim claríssim. (...) Si et motiva la teva professió, ho faràs bé i et guanyaràs la vida. Un factor que no hi hauria d'interferir en la decisió és que l'ofici té sortida, que sigui una professió molt valorada al mercat laboral. Si t'agrada cantar, ho faràs bé, posaràs la teva ànima i tindràs més feina.
Tomàs Navarro és psicòleg, formador, divulgador, col.laborador a diferents mitjans i autor del llibre Fortaleza emocional (Planeta – Zenith 2015).
________________________________________________________________________
Advocat de família
Primer vaig optar pel Dret perquè sempre em va interessar. Abans de saber definir què era el Dret, sempre em va interessar molt pensar en allò que podíem fer i que no podíem fer, en allò que constitueixen els drets i els deures, en distingir entre el bé i el mal, en entendre què és allò que ens regeix a la vida. Això sempre m'havia generat inquietud, a part del fet de ser una persona de lletres. Per tant, era més lògic plantejar aquesta que no la carrera d'Enginyeria. No oblido la meva autoconfiança, que em podia expressar bé i que sabia expressar-me correctament.
Albert Fontanet és Llicenciat en Dret per la UAB i Soci Director de Global Jurídic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada